En un passatge del carrer del Pintor Tapiró s'hi amaga la fusteria Pere Masmitjà. Però abans de fer caixes i embalatges de fusta havia estat una vaqueria. El negoci es va haver de transformar per adaptar-se als nous temps.

A la fusteria Pere Masmitjà fa 63 anys que es dediquen a fer caixes i embalatges de fusta però al mateix local, l'avi del propietari actual, el Pere, ja hi havia muntat un negoci a principis dels anys 30: una vaqueria . Havien començat amb pocs animals i amb els anys n'havien arribat a tenir entre 15 i 20. Al barri se'ls coneixia com els de Cal Quiosco perquè abans de tenir la vaqueria, l'avi del Pere ja venia llet en un quiosc del carrer del Comte d'Urgell.

Com que es troba en una zona afectada per un pla urbanístic, no hi han pogut fer mai grans reformes i al taller encara es conserven la menjadora dels animals i l'abeurador i algunes portes i finestres són les originals . A poc a poc, van ampliar l'espai i a més de l'habitatge i la botiga en la qual venien la llet, també tenien la pallissa, on guardaven el menjar per als animals. Fins i tot, tenien un toro, que feia de semental per a altres vaqueries de la zona.

Segons explica el Pere, als anys 50 es va prohibir tenir bestiar dins la ciutat . Això, sumat a la forta competència que feia la llet embotellada a la llet a granel, va portar el pare del Pere a canviar de negoci i va decidir muntar una fusteria . Tot i això, durant uns quants anys van mantenir els dos negocis. “Suposo que devia pensar: ‘Per si de cas no em funciona la fusteria, doncs tinc les vaques'”, comenta Pere Masmitjà. Però finalment van treure els animals i van optar per la fusteria, que aquest any ja fa 63 anys que és al barri .

En un pasaje de la calle del Pintor Tapiró 47 se esconde la carpintería Pere Masmitjà . Pero antes de hacer cajas y embalajes de madera había sido una vaquería. El negocio se tuvo que transformar para adaptarse a los nuevos tiempos.

La carpintería Pere Masmitjà hace 63 años que se dedican a hacer cajas y embalajes de madera en el mismo local. El abuelo del propietario actual, Pere, ya había montado un negocio a principios de los años 30: una vaquería . Habían empezado con pocos animales y con los años habían llegado a tener entre 15 y 20 vacas. En el barrio se los conocía como los de Cal Quiosco porque antes de tener la vaquería, el abuelo de Pere ya vendía leche en un quiosco de la calle del Conde de Urgell.

Como que se encuentra en una zona afectada por un plan urbanístico, no  han podido hacer nunca grandes reformas y en el taller todavía se conservan el comedero de los animales y el abrevadero y algunas puertas y ventanas son las originales . Despacio, ampliaron el espacio y además de la vivienda y la tienda en la cual vendían la leche, también tenían el pajar, donde guardaban la comida para los animales. Incluso, tenían un toro, que hacía de semental para otras vaquerías de la zona.

Según explica Pere, en los 50 se prohibió tener ganado dentro de la ciudad . Esto, sumado a la fuerte competencia que hacía la leche embotellada a la leche a granel, llevó al padre de Pere a cambiar de negocio y decidió montar una carpintería . Aun así, durante unos cuántos años mantuvieron los dos negocios. “Supongo que debía de pensar: ‘Por si acaso no me funciona la carpintería, pues tengo las vacas'”, comenta Pere Masmitjà . Pero finalmente sacaron los animales y optaron por la carpintería, que este año ya hace 63 años que está en el barrio .